Ja tenim president!

Ja tenim el nou Parlament constituït sota la presidència de Josep Rull, si tot va bé i no hi ha cap decisió judicial que ho faci tirar enrere. D'alguna manera el PSC ha permès que així fos, m'imagino que amb l'esperança que la presidència de la Generalitat acabi a les seves mans, com a força guanyadora a les passades eleccions. D'alguna manera deuen haver pensat: renunciem a lluitar per a la presidència del Parlament, que en gaudeixin els independentistes de Junts, però a nosaltres que ens donin el govern del país, que això és el que hem perseguit des de fa anys. Ara caldrà veure si ERC els hi facilita i ells es queden a l'oposició per preparar una nova temptativa per d'aquí a quatre anys.

    El PP i Vox no han acceptat el vot delegat dels dos polítics exiliats i m'imagino que donaran més feina als seus jutges amics, perquè tractin aquesta desobediència manifesta de la taula d'edat, presidida pel diputat senyor Colomines. Josep Rull, el nou president del Parlament, és d'alguna manera la cara amable de Junts, després del seu pas per la presó. ERC no ha simpatitzat mai amb els exiliats, com si la veritable opció fos entrar a la presó i no sortir a l'exterior. La valoració de què ha funcionat millor difícilment ens farà posar d'acord. Personalment, crec que les dues opcions en paral·lel han funcionat prou bé, i d'alguna manera han ajudat a sensibilitzar la gent i també externalitzar el problema de l'encaix de Catalunya amb Espanya. Una altra cosa és que algun país no hagi demostrat simpatia cap a nosaltres ni hagi mogut fitxa per ajudar a resoldre la situació.

    Tenim Parlament i ara anem per elegir el president del govern. Algú voldria que això no es materialitzés i que, passat l'estiu, haguéssim de tornar a votar. Potser aquesta serà la manera d'engreixar encara més la bossa de l'abstenció i fastiguejar la població, amb diners malgastats i pèrdua de temps i oportunitats. I entretant... qui ens soluciona els problemes?

    El sainet continua i això és un mai no acabar. Seguirem llegint la premsa, la que ens sembli més honesta. Avui ja no saps a qui creure!