Ens movem per les novetats

Està vist i comprovat que només ens crida l'atenció la novetat, i aquesta és efímera i ràpidament ens n'oblidem. Les notícies dels diaris tenen l'impacte al començament i poc a poc passen a un segon pla, encara que hi hagi prou motius per estar-ne pendents. Necessitem passar pàgina i anar per un altre tema més recent. Si repassem els fets que han estat notícia els darrers mesos ens adonarem que es van succeint amb molta rapidesa, tot i la significança que puguin tenir. Potser només ens mou la curiositat i ens avorreix aprofundir en les problemàtiques que regnen al món. Per altra banda sembla com si només existís allò que ens donen a conèixer, i quan deixen de parlar-ne desapareix de la nostra ment.

    Llegia avui a la premsa la informació dels darrers atacs sanguinaris de l'exèrcit israelià i pensava que malgrat l'extrema violència ens passa més o menys desapercebut. És cert que la guerra a Gaza continua present als mitjans de comunicació, però ho hem normalitzat tant que hi ha el perill de no donar-hi la importància que té. No ens podem quedar només en la comptabilització del nombre de víctimes, estem parlant de persones que estan patint, amb poques esperances de sortir-ne vius, i que fa massa temps que ho pateixen. 

    És per això que resulta indignant observar que les institucions mundials que hem creat per posar ordre al món i defensar els drets essencials de les persones, es fan un tip de discutir sobre els fets, sense ser capaços d'aturar la guerra. Moltes reunions, moltes declaracions i promeses, però sense cap resultat.

    A casa nostra estem entretinguts amb les eleccions que s'acosten, tant a nivell català com europeu. Ens espanta el que pugui passar, amb l'auge de l'extrema dreta a Europa, i amb uns resultats inútils a Catalunya. Uns resultats que facin inviable cap canvi que ens permeti sortir del cul-de-sac on ens trobem des de fa uns anys. Aquí no hi ha novetats, i potser per això no hi ha manera que ens movem.

    No és estrany, doncs, que els partits polítics busquin els elements impactants per moure'ns de la cadira. Uns impactes que s'han de concentrar en un principi, perquè després ja és massa tard. Fitxar l'home del temps, per solucionar el canvi climàtic, o restituir el president exiliat, per tornar a intentar no se sap ben bé què. PP i PSC no presenten novetats i probablement seran els que més creixeran, potser per la disbauxa i el desengany que la resta de partits polítics ens han provocat.