Podem parlar clarament de feixisme

Entristeix veure com un dels temes que es fa present en els pactes entre el PP i Vox per assolir les majories als governs i parlaments autonòmics és la llengua catalana. Em refereixo, esclar, a les Illes Balears i al País Valencià. És preocupant que la base del suport de Vox a les presidències autonòmiques del PP en aquestes dues comunitats sigui frenar el poc ús del català, com si es tractés d'un virus a combatre i la causa de tots els mals d'aquests territoris.

La catalanofòbia declarada de Vox i la majoria del PP, ens ha de fer reflexionar molt. En un país amb tants problemes de desigualtat, que posen el llistó de la pobresa tan avall, indigna que els nous dirigents només es fixin en la llengua i de quina manera poden posar més traves per aconseguir convertir-la en una llengua residual i d'ús purament domèstic.

Indigna pensar que l'esquerra, quan ha governat, tampoc ha fet gaire res per potenciar-ne l'ús, i ho ha deixat a mans de la improvisació i la iniciativa ciutadana, sense els recursos ni la planificació necessària perquè la llengua i la cultura pròpia d'aquest territori tingués el reconeixement i suport necessari. Em fa ràbia pensar que molts votants i militants d'esquerra d'aquests territoris es freguen les mans, culpant la dreta de tots els mals, quan ells no han estat capaços d'establir les bases perquè el que està passant ara no arribés a succeir.

I sabem, els catalans, que el proper govern espanyol, que és el que realment marca les directrius a seguir a tot l'Estat, estarà format per les mateixes forces polítiques, per la qual cosa el retrocés de la nostra llengua, la nostra cultura i tots els drets diferencials que tenim, més o menys respectats, està assegurat. Som conscients que haurem de batallar no pas per avançar en res, sinó per recular el mínim possible. I en això no ens hi ajudarà ningú, ni Europa, ni Espanya, ni molts partits catalans que han sucumbit a la pressió de la resta d'Espanya, i ja els va bé.

I sap greu, perquè l'enfortiment de l'extrema dreta, per no parlar clarament de feixisme, es prou motiu de preocupació com per haver d'estar pensant i defensant la llengua. És evident que molts altres drets estaran en perill, alguns anecdòtics, però d'altres de profunds i contundents. Aquesta simfonia, que fa tant de temps que escoltem, perdurarà i ens marcarà el camí tortuós, però no podem defallir. Ara més que mai ens toca lluitar contra el mal que nosaltres mateixos hem creat i envalentonat.