En plena precampanya electoral

Acostumat a veure les campanyes electorals des d'un costat es fa estrany trobar-te a l'altre cantó. No sempre ets sents còmode en les situacions en què et trobes i llavors has de fer l'exercici d'intentar ser coherent amb tot el que dius i fas, i procurar entendre els altres, el que puguin pensar i opinar al respecte.

Una campanya electoral no són quinze dies, sinó que hi ha tota la prèvia que dura molt més. N'hi ha que la viuen des de l'endemà de les eleccions, pensant ja en les properes, sobretot si no han aconseguit allò que desitjaven: ser decisius.

Aquests dies intento aprendre. És el millor que es pot fer, i si després pots aplicar-ho o intentar que t'escoltin i en prenguin nota, tot això que en treus de positiu. S'ha de dir que els partits polítics intenten entrar en matèria d'aquelles coses que no han funcionat prou bé, prometent que si ells governen, o ho tornen a fer, les coses aniran millor. És per això que a vegades no s'entén que algun alcalde et faci propostes quan ha estat incapaç de portar-les a terme durant els quatre anys de mandat.

Tal com avançava ahir, avui la CUP ha parlat de la bretxa digital, i de com intentar eliminar-la, o si més no reduir-la, amb formació, assessorament i pràctica per a tothom. L'Enric Pera, que ha conduït la xerrada, comentava que no només hi ha bretxa digital en el col·lectiu de gent gran, sinó que també hi ha molts joves que no se saben espavilar davant d'un procediment digital que els resulta innovador i estrany. És per això que l'administració pública ha d'afrontar aquestes mancances i evitar que ningú es pugui sentir exclòs digitalment.

I la Junta Electoral de Zona ha concedit els primers espais electorals per als actes de campanya, que començaran el proper dijous 12 de maig. Seran els últims espeternecs perquè les diferents formacions polítiques que es presenten a les eleccions municipals donin a conèixer els seus programes i animin els seus simpatitzants a anar a votar.

S'ha dit més d'una vegada que tothom hauria de passar per aquesta experiència, i jo insistiria en la necessitat que tothom dediqués un temps de la seva vida, quan les circumstàncies li siguin més propícies, a treballar per a la societat. Es pot fer des d'un ajuntament, però també des d'una entitat del tercer sector, com a voluntari. I és bo que les persones que tenen certs coneixements i experiències a oferir, no s'ho quedin per a elles, sinó que les aportin a la col·lectivitat. Entre tots hem de construir un món més just i solidari. Ara, uns quants, ho volem fer des del govern municipal de la nostra vila.