La reflexió que fa la presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la senyora Francina Alsina, al diari ARA, ens hauria de fer pensar, sobretot a les persones que hem decidit presentar-nos a les eleccions municipals del mes de maig, i aturar-nos un moment abans d'engegar l'arenga de les promeses electorals i tenir en compte la població més vulnerable de la nostra vila, observant què podem fer per minorar aquesta desigualtat que cada vegada és més gran.
No diré que els partits polítics no en parlin, però sí que queda en un segon nivell. És més cridaner parlar de grans projectes i deixar de banda els problemes de molts dels nostres vilatans. I això és greu perquè, tot i les poques competències que l'administració local té al nostre país, vetllar per les persones del municipi, perquè puguin sortir de la pobresa estructural en què moltes famílies han caigut, hauria de ser la gran prioritat de les polítiques municipals, i aquí hi ha molta feina a fer.
Arenys de Mar té molts reptes a afrontar, però el nou govern municipal ha de prendre's molt seriosament la precarietat en què viuen moltes famílies, i treballar per resoldre-ho, per justícia i obligació moral. I això es fa de moltes maneres, però sempre amb el concurs de la sensibilitat, els ulls ben oberts i moltes ganes de treballar per al bé de tots.
Un dia d'aquests parlava de l'endarreriment en el pagament dels ajuts del material escolar i l'excusa fàcil a la inoperància i lentitud de la maquinària administrativa. Doncs, aquí hi ha joc per millorar l'atenció que es fa a famílies que tenen necessitat d'aquests ajuts. També hi ha feina a fer per eliminar barreres arquitectòniques que dificulten la mobilitat d'una part de la població, sobretot aquelles persones amb diversitat funcional. A vegades és tan fàcil com aplicar la normativa vigent i ser estrictes en el seu compliment.
Reduir la bretxa digital que dificulta l'accés a les noves tecnologies cada vegada més presents en processos del món privat, però també de l'administració pública, i que posen en perill la igualtat de dret de totes les persones a l'hora de rebre ajuts i serveis, és un altre camp on cal treballar-hi. O abocar més energies per aconseguir resultats reals i efectius en l'ampliació de l'habitatge social assequible a joves i gent gran. No pot ser que se'n parli durant anys i que tot estigui per fer.
És més que evident que cal un canvi en la manera de governar la nostra vila, també en l'ajuda a les famílies amb menys recursos i possibilitats, o aquelles persones grans que viuen soles i amb risc d'exclusió. És per això que les persones que ens presentem per la CUP treballem ja des d'ara per millorar la situació, sense promeses sensacionalistes i enlluernadores, sinó amb esforç, idees i moltes ganes de treballar per una vila més justa, que tingui en compte a tothom, sense exclusions, prioritzant les famílies que més ens necessiten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada