Defensant el català tota la vida

Avui a les xarxes socials circulava un vídeo on una infermera de la Vall d'Hebron menyspreava el fet que per presentar-se a unes oposicions d'infermer s'exigís el títol C1 de català. Una vegada més la nostra llengua ridiculitzada i acusats d'exigir allò que no és exigible, sempre segons els detractors de la nostra llengua.

Com ja he repetit mil vegades, els catalanoparlants ens veiem obligats a posicionar-nos de manera antipàtica i violent en defensa de la nostra llengua, amb una sensació de culpables per no poder viure amb normalitat, sense que ningú no ens acusi d'imposar res als altres. 

Demanar el nivell C1 de català avui no suposa gairebé res, tenint en compte que les persones que acaben els seus estudis l'assoleixen al marge de l'ús que en fan i de la comprensió que tenen. Els de la meva generació vàrem haver d'examinar-nos per aconseguir el títol, encara que el català era la nostra llengua materna, l'havíem emprat sempre i ho continuàvem fent. És cert que ho vam poder superar sense gaire esforç, però el repte el vàrem tenir. Avui això ja no cal.

Demanar un nivell de català és el mínim que es pot fer en un país demòcrata amb cultura i llengua pròpia. Després, el que et pots trobar quan et dirigeixes als treballadors d'un hospital o un jutjat, ja és tota una altra cosa, però entenc que l'exigència és totalment raonable i no podem caure en el parany d'abaixar el cap un cop més i claudicar davant d'actituds com la d'aquesta infermera a les xarxes socials.

Però el problema no s'acaba amb un possible expedient disciplinari que li puguin obrir a l'infermera en qüestió. Ara vindrà tota la colla espanyolista defensant la dissortada infermera, criticant-nos a nosaltres i a les institucions que s'atreveixin a sancionar-la, cosa que estic segur que no passarà, i tampoc tinc cap interès especial que això passi. Un toc d'alerta, però, sí que seria bo, per fer veure que no ens poden estar tot el dia atacant per culpa de la llengua.

Han passat més de quaranta anys i les reminiscències feixistes continuen ben presents a casa nostra. Els nostres governants no han aconseguit fer foc nou i entrar plenament en un sistema democràtic de respecte a la cultura de tothom. Em fa molt l'efecte que aquesta situació perdurarà en el temps, i estem condemnats a aguantar-la tota la vida.