En uns moments en què tothom malfia de tots els altres és més important que mai tenir clares les regles del joc. Si bé és cert que la interpretació de les lleis té molt que desitjar, en part sobretot per la tendència de la majoria dels nostres jutges a ancorar-se a la dreta, i en el cas català, a una revenja per l'atreviment dels independentistes, resulta evident que les lleis han d'estar molt ben escrites i evitar malentesos o, si més no, dificultar les interpretacions malintencionades.
Després de tot el que està passant amb la possible derogació del delicte de sedició, tenim el cas de la malversació que també es voldria modificar a instàncies d'ERC, però que no tothom veu clar. La malversació i la corrupció van molt de costat. No són la mateixa cosa, però a la pràctica pot portar conflictes interpretatius.
La persona corrupta procura enriquir-se i poc l'importa si hi ha malversació de fons públics o no. El seu principal objectiu és guanyar diners el més aviat possible, i això, actuant legalment, és complicat. La malversació de cabdals públics pot ser deguda a una mala praxis, ja sigui involuntària, per un desconeixement de la gestió pública, per perseguir uns objectius que no s'ajusten a dret, o tranquil·lament per enriquir-se personalment o afavorir parents i coneguts.
Si realment es tracta de diferenciar la malversació de la corrupció crec que qualsevol intent per millorar la legislació actual serà benvinguda. Regular la malversació és interessant perquè els càrrecs electes han de ser molt curosos a l'hora d'utilitzar els recursos que són de tots. No es pot permetre que hi hagi un mal ús del diner públic i s'ha de poder discernir si estem parlant d'una mala gestió o d'un aprofitament personal d'aquests diners. És per això que en cap cas podem permetre l'absolució dels corruptes, que són els causants de la desafecció política de la majoria de ciutadans, amb la desconfiança que provoquen, i en canvi hem d'ajudar a regular una bona pràctica política per rendibilitzar els recursos, amb eficiència i eficàcia.
Desconec a quin nivell està la discussió sobre la nova regulació que es vol fer de la malversació, però entenc que ha d'anar encaminada a trobar una resposta el més justa possible a una casuística que vagi més enllà del càstig per discrepàncies ideològiques o interessos polítics. La pregunta immediata que ens podem fer és: és malversació destinar recursos públics per convocar un referèndum sobre l'autodeterminació?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada