Gràcies Ramon

Avui m'ha arribat la trista notícia de la mort d'en Ramon Solé, un amic estimat amb qui vaig tenir la sort de compartir algun projecte i interessants xerrades, i de qui vaig rebre el suport que necessitava en els pitjors moments. La família de l'Antònia i en Ramon sempre la guardaré en el meu cor, amb la por de no saber si els he correspost suficientment, tal com es mereixen.

La mort d'en Ramon m'ha colpit i entristit, i tinc la necessitat d'expressar públicament tot el meu agraïment per la seva manera de ser i per com, repeteixo, em va ajudar. Amb ell vàrem impulsar l'Escola de Música d'Arenys, dedicant-hi moltes hores i esforços perquè pogués arribar a ser una realitat. En aquells moments no es considerava una necessitat, i sortosament vàrem rebre el suport de l'Antoni Badosa, regidor de cultura, que fa pocs dies va traspassar.

En Ramon també va fer molt pel món coral a la vila, i d'això hi ha altres persones que en poden parlar amb més coneixement de causa. 

També va treballar per la vila, entrant a formar part del Ple municipal, assumint la responsabilitat d'Urbanisme. Ho feia com els bons polítics, amb honradesa i esperit de servei, dedicant-hi totes les hores possibles, amb la voluntat de trobar solucions als molts problemes que la vida pública presenta. 

En Ramon era, però i per sobre de tot, un amic que es feia estimar i que estimava molt. Aparentment podia no semblar-ho, però les persones que l'han tractat, en qualsevol dels ambients on es movia, en poden donar fe. És una llàstima que aquestes paraules surtin quan ell ja no hi és. En això ens equivoquem, perquè no som oportuns. Arribem tard. 

Penso en l'Antònia i la Roser i sé que la mort d'en Ramon els ocasionarà un gran buit. També estic segur que ho superaran, perquè són dues dones fortes, que han lluitat sempre i han aconseguit superar tots els entrebancs que la vida els ha dispensat. Des d'aquí, doncs, els envio una forta abraçada i el desig que en aquests moments difícils puguin trobar consol en el record i les enyorades paraules d'en Ramon i en Marc, marit i pare, fill i germà, persones honestes i sàvies com vosaltres, Antònia i Roser, que heu tingut la sort de comparti-hi la vida.