La desconfiança de la ciutadania vers els polítics és cada vegada més gran i penso que la majoria de polítics s'ho han guanyat a pols. Governar no és fàcil i qui ho cregui que s'hi posi. Una altra cosa és ser mesurat en les paraules, ser honest i conseqüent amb allò que es diu i es pensa. Si la política fos transparent i els polítics ens tinguessin acostumats a explicar-nos bé les coses sense enganys, de ben segur que a la llarga hi guanyaríem tots.
És cert que a tots ens agrada que ens diguin coses amables i que en el fons ens enganyin una miqueta, sobretot si dient la veritat ens fan posar de mal humor. És per això que molts polítics s'han acostumat a mentir per no ser rebutjats en primera instància, però al final s'acaba coneixent la veritat i la sensació que tenim és que hem estat enredats.
El govern d'ERC està treballant a marxes forçades per aconseguir aprovar el pressupost de l'any vinent, però no ho té fàcil. Està governant en minoria i li calen molts vots. No fa tant temps que el president del partit proclamava que no pactaria en cap moment amb el PSC, i ho deia amb tots els escarafalls a què ens té acostumats. Avui parla amb la boca petita, i com si fóssim estúpids i sense memòria, ens ve a dir que el pacte amb els socialistes catalans és una bona opció. El més important és disposar de pressupost.
Estic molt d'acord en la importància d'aprovar un pressupost, d'acord amb la situació real, i no haver de jugar amb pressupostos prorrogats. El que no em sembla tan bé és el discurs del senyor Oriol Junqueras, que tot fa pensar que la presó l'ha canviat. Passa d'un posicionament a l'altre sense immutar-se, i sense deixar de criticar amb fermesa tothom que li porti la contrària.
Aquesta pretensió de tenir la veritat absoluta i que tots els altres estan equivocats i tenen mala fe, no és una bona pràctica política. Potser els surt bé en un començament, però a la llarga fan molt de mal a la societat i eixamplen la distància entre polítics i ciutadania, agreujant la desconfiança que comentava al principi d'aquest text.
El futur del país no està clar, i molt em temo que no es podrà aclarir fins que molts dels polítics actuals no hagin desaparegut de la primera línia. Tothom ha de saber que ningú és imprescindible, i que la prioritat és el país i no la imatge d'un personatge, per més important que es cregui ser. El senyor Junqueras hauria d'entendre que el seu temps ha passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada