El dret a empadronar-se

Constar en el Padró d'un municipi o no constar-hi et pot canviar la vida. Al llarg del temps els criteris per poder-se empadronar i com fer-ho han anat canviant. Fa anys no resultava fàcil per a tothom, però amb el temps i la bona predisposició d'algunes administracions locals, la cosa ha millorat, encara que no arreu.

Si no vaig errat, el nostre ajuntament és d'aquells que posen totes les facilitats perquè totes les persones que viuen al municipi figurin al Padró, i amb això tinguin accés als drets més bàsics. Hi ha, però alguns municipis que la interpretació que es fa per poder-se empadronar és molt restrictiva i comporta problemes a les persones que ho intenten.

Professionalment he treballat aquest tema, encara que d'això fa molts anys. Els governs municipals acostumaven a estar interessats en reflectir la realitat del seu municipi i no deixar sense fer constar ningú que realment hi estigués vivint. Això semblaria que és el més correcte, i per això la meva estranyesa quan em comenten de poblacions on es fa difícil aconseguir empadronar-s'hi.

El Fòrum de síndics i defensors locals de Catalunya fa temps que va endegar una campanya per afavorir que totes les persones poguessin empadronar-se sense problemes al municipi on residien, al marge de si disposaven o no d'un contracte de lloguer o propietat d'un habitatge. Poder accedir a la sanitat o l'escolaritat dels fills són uns drets que no es poden negar a ningú, en un món que ens considerem democràtics i civilitzats.

El nostre país té molts problemes legals per reconèixer l'estada de ciutadans que sovint considerem de segona. No és fàcil per a les persones que venen de l'estranger, fora del territori europeu, poder ser reconegudes com a ciutadans amb tots els drets. L'accés al treball acostuma a estar supeditat al permís de residència, però alhora aquest permís ve condicionat per tenir una feina reconeguda. És allò del peix que es mossega la cua.

Fa molts anys que vivim amb aquesta incoherència i absurditat, i ni el govern socialista més progressista de la història ha estat capaç de trobar-hi una solució. Joves immigrants poden estar vivint al nostre país durant anys sense una feina reconeguda ni el permís de residència al dia. No ho poden acreditar perquè la legislació vigent no els ho permet. És per això que, tenint en compte aquesta anomalia, el que no podem fer des dels ajuntaments, és posar més traves a les persones que ho tenen tan difícil per subsistir entre nosaltres. 

Per tot això, és d'agrair la tasca que està fent el Fòrum de síndics i defensors locals de Catalunya per reclamar més justícia i fer més fàcil la vida de les persones que d'entrada ho tenen tan complicat.