Mediocritat, prepotència, corrupció...

Avui navegant per internet per trobar notícies del dia m'ha preocupat observar certs comportaments de polítics de primera fila que no deixen gaire ben parat el nostre futur com a país, si veritablement són aquestes persones les que ens han de governar. No sé si per l'edat i per tot el que he viscut, sobretot uns anys que van des del franquisme fins a la democràcia, que dissortadament no tenim consolidada, ha fet que pensés que el nivell dels nostres polítics ha anat a la baixa, predominant una classe política mediocre, i amb poca sensibilitat cap a la cosa pública. 

Em fa l'efecte que cada vegada hi ha més persones que es volen dedicar a la política com una professió per enriquir-se, no necessàriament de manera il·legal, però amb poc esperit de servei al país i a tota la seva població. És un sentiment que em preocupa perquè entenc que no pot conduir a res de bo. I és quan veus segons quines actuacions i declaracions de polítics joves, amb responsabilitat dins del seu partit polític, que tems pel futur de Catalunya.

Es barreja la mediocritat i incapacitat de liderar projectes de futur, amb posicions prepotents i poc exemplaritzants. Poso com exemple el cas del vicepresident de JuntsXCat, el diputat Francesc de Dalmases, que de confirmar-se la seva actuació contra una periodista a qui li recriminava la seva actitud i model de preguntes cap a la presidenta del Parlament català, no seria cap bona notícia i confirmaria la meva sospita que el futur polític del nostre país no és gaire afalagador. Però trobaria altres exemples.

De fet, tot el que està passant al voltant de la presidenta Laura Borràs, no fa gaire bona espina. Ja he comentat més d'una vegada que la presidenta rep una pressió important que de ben segur no li permet actuar de la millora manera possible, però tampoc crec que la seva reacció sigui, la majoria de vegades, la més encertada. Hi trobo a faltar un grau d'humilitat, però sobretot sinceritat i honestedat.

Però el que preocupa és pensar que en la base dels partits polítics catalans no hi ha un nivell prou satisfactori per pensar que tenim un futur interessant i això fa creure que els problemes del nostre país no són tant per culpa de l'actitud espanyola com per la nostra incapacitat de desenvolupar una política positiva i engrescadora per encarar els reptes de futur. 

Hem deixat en un segon pla la reivindicació d'independència, que no vol dir renunciar-hi, però costa de veure elements que facin pensar que el nostre país té clar què vol ser en un futur pròxim. Ni capacitat de lideratge, ni comportament adient dels nostres polítics que es dediquen més aviat a tirar-se els trastos pel cap. No hi veig estratègia política per avançar políticament, però tampoc socialment i econòmicament. Hi ha excepcions, que sé apreciar, però hi veig un predomini d'una ineptitud generalitzada que posa en dubte els bons resultats que tant necessitem.