Avui hem fet una escapada al castell de Burriac. Un dia de cada dia resulta molt gratificant, perquè et trobes gairebé sol, gaudint de la natura no gaire lluny de casa, del brogit que els humans provoquem als pobles i ciutats. El matí era radiant i el sol encara no tenia la força que aquests dies ja es fa notar i que fins i tot t'aclapara.
Hem sortit abans de les 8h del matí, per poder arribar a les 10h a casa. Simplement un pujar i baixar, per fer exercici i aprofitar les vistes sobre el mar, i poder dir que mentre la gran majoria de la gent està treballant, tu pots gaudir de festa i llibertat de moviments.
És bo, en moments que estem tan atabalats amb les notícies que ens arriben de la guerra d'Ucraïna, però també de les picabaralles al Congrés de Diputats espanyol, o de la manca de resposta dels partits independentistes a la interlocutòria del TSJC sobre el 25% de castellà a l'escola, poder gaudir del temps lliure i aïllar-te per uns moments de tot aquest soroll que et pressiona.
Arribant a casa, però, hem sabut que a la línia de tren del Maresme hi havia hagut un nou atropellament, molt probablement a causa d'un suïcidi, un fet que es repeteix massa sovint. La nostra societat necessita millorar, i hi ha massa gent que s'ho passa malament, que no pot aguantar la pressió que rep. Algunes persones decideixen posar fi a la seva vida en no aguantar més.
Hem d'aprendre a viure la realitat, el present i donar gràcies de tot allò que tenim. Hem de valorar-ho tot, perquè les petites dificultats que se'ns presenten sovint, no arribin a condicionar-nos fins al punt de llençar la tovallola.
La passejada matinal d'avui, ens ha donat força per a la resta del dia, i hem agraït tenir la sort de poder-ho aprofitar, poder gaudir del paisatge tan proper i que encara es conserva prou bé, malgrat les destrosses que acostumem a fer i veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada