Adéu Papageno

Davant de tanta violència, tanta crueltat, tantes víctimes innocents, es fa molt difícil parlar de la mort del teu gat. Penses que no hi ha res comparable amb la mort de les persones, sobretot quan aquesta és fruit de la barbàrie, de la injustícia. Però la nostra vida és complexa i els sentiments juguen un paper molt important. Estimar els animals només ho pot entendre qui hi conviu, qui comparteix molts moments i gaudeix de la seva estima.

Després de gairebé deu anys de convivència, la seva desaparició de casa et deixa un buit important. Sense haver deixat de pensar mai que era un animal i que se l'havia de tractar com a tal, arribes a comptar amb ell totes les hores del dia, sobretot, com és el meu cas, quan ha arribat l'etapa de la jubilació i són moltes les hores que ets per casa.

No es poden fer comparacions i cal tenir el cap molt fred, sobretot tenint en compte el que deia al començament de l'escrit, però no seria just no dedicar un record amable a qui t'ha estimat, a la manera d'una bèstia ben cuidada i tractada com a tal.

La mort del nostre Papageno ens ha corprès, potser perquè no ens ho esperàvem, si més no d'una manera tan sobtada. Quan no hi és t'adones que era present a la nostra vida i això es demostra amb el sentiment de buidor i tristesa que hem experimentat aquesta setmana. 

La recerca per la casa, a l'hora de connectar l'alarma, abans de sortir, la manera com et buscava els mesos d'hivern per trobar un lloc on adormir-se calent i tranquil, la seva insistència en demanar-te el menjar, quan potser encara dormies, la seva xafarderia per descobrir nous racons, noves persones i eines dels operaris que es presentaven per casa. Les corredisses amb el seu company Figaro, molt més feixuc i esquerp, però que de ben segur s'estimaven...

Han estat molts els moments que hem compartit espai i temps, i és per això que la seva absència, aquests primers dies es fa tan dura. Només el consol de pensar que has evitat que patís una degradació del seu estat de salut, t'alleugera el dolor, però que no evita que en moments, mig amagat, et caiguin algunes llàgrimes cara avall. Han estat deu anys d'alegries que ara s'han convertit en uns dies de dolor i pena. Aquesta és la realitat després de conviure amb un gat que t'has estimat i has cuidat tan bé com has sabut.