Macron o l'extrema dreta

Avui té lloc la segona volta de les eleccions presidencials a França on s'enfronten l'actual president Macron i la líder de l'extrema dreta Le Pen. Tots els ulls mirant a França amb la por al cos per saber què passa allà i quina força arribarà a tenir una presidenciable que s'ha vist beneficiada per la poca empatia del president francès, un mal menor per a molts i que el pot portar a repetir la presidència només pel fet de no voler tenir l'extrema dreta manant al país.

L'Europa democràtica no vol sentir a parlar de la possibilitat que guanyés l'extrema dreta, però convindria que analitzés què s'ha fet malament perquè s'hagi arribat a aquesta situació. El cas de França no és únic, però sí que té molta rellevància. No és el mateix que l'extrema dreta governi a Polònia o Hongria, que no pas que ho faci a França. El futur del Continent no seria el mateix.

L'escrit és més efímer que mai, perquè en poques hores sabrem quin haurà estat el resultat, però ajuda a reflexionar sobre la importància del dia a dia en política, i de les conseqüències de molts actes a l'hora de governar un país. També ens fa pensar en casa nostra, amb el que ha passat recentment a Castella i Lleó, el que pot esdevenir-se properament a Andalusia, i en poc més d'un any a nivell espanyol.

Com a catalans ens hem de sentir més preocupats que ningú, perquè un triomf de l'extrema dreta ens colpeix doblement. Per una banda ens limitaria els drets de qualsevol persona, però al mateix temps ens afectaria de manera important davant els nostres anhels de sobirania i tracte just. 

Alguns hem viscut el franquisme i totes les limitacions que com a poble vàrem tenir, però també l'esperança d'un món més just i democràtic, que no ha acabat de funcionar, però que ens ha permès moltes llibertats. Tornar enrere sempre és negatiu, i en el nostre cas força problemàtic. No hem encara recuperat moltes de les nostres reivindicacions, i en podríem tornar a perdre de molt importants. No hem de témer només la gota malaia de Ciutadans, sinó que hi ha afegida la contundència del discurs de Vox, que va molt més enllà.

Quant més lluny tinguem l'extrema dreta de casa, molt millor. És per això que malgrat tots els defectes que puguem atribuir al president francès, des del veïnatge desitgem que s'emporti la victòria en aquestes eleccions, i en tot cas que treballin millors les eleccions legislatives properes.