Cessats els directors de TV3 i Catalunya Ràdio

Des d'aquesta setmana ni Catalunya Ràdio ni TV3 tenen directors, i els que exerceixen com a tals ho fan en funcions fins que es proveeixi la plaça respectiva, a través d'un concurs que podria resoldre's a la tardor. A molts ha estranyat no tant el relleu, perquè ambdós directors feia temps que dirigien el mitjà de comunicació, sinó pel fet que no s'hagi esperat a conèixer qui els ha de substituir.

Els dos càrrecs públics són i han estat molt polèmics perquè s'ha polititzat, o millor dit, s'ha emmarcat en la lluita entre partits polítics per col·locar-hi els seus. La impressió que fa des de fora és que s'han repartit el pastís, i per això sembla que no es tracti tant de professionals com de representants polítics. Això resulta negatiu i provoca molta crítica interessada.

Ara la solució passa per un concurs públic on cal esperar que es valori la capacitat i mèrits dels aspirants i no s'utilitzi una vegada més per repartir càrrecs a conveniència. El país necessita bons professionals, però també independència respecte als partits polítics, de manera que puguin actuar per criteris professionals i no per simpatia de color polític.

No cal insistir en la importància dels dos mitjans de comunicació per al nostre país, en la seva defensa i difusió de la llengua i la cultura catalanes. Els necessitem com el pa que mengem, i no cal oblidar que, en el cas de TV3, ha estat cabdal per recuperar la llengua tan mal tractada pel franquisme.

Desitjo, doncs, que el futur dels dos mitjans de comunicació continuï en la línia de promoció de la nostra llengua i cultura, conscients de la realitat del país, però insistint en la idea que el català té les de perdre i per tant necessita una protecció especial. Negar aquesta evidència només es pot entendre com un atac a la llengua pròpia del país, per part d'aquells que voldrien convertir-nos en monolingües.

Caldrà vetllar pel tracte que facin de la llengua i cultura, però sense oblidar que avui hi ha altres maneres de comunicar que, sobretot els joves, utilitzen amb molta més freqüència. No es pot treballar la ràdio i la televisió del segle XX, sinó que cal adaptar-ho a la realitat actual, a la demanda real i les necessitats del país d'avui.