La corrupció, un mal endèmic espanyol

La corrupció està massa impregnada a la política espanyola i no hi ha cap partit majoritari que n'estigui lliure de culpa. Aquests dies estem veient com el PP té problemes interns, i surten a fora mostres de corrupció dels seus dirigents, però no es tracta de cap novetat. El PP té un llarg currículum de corrupció i només relacionant tot allò que s'ha fet públic ja tenim material per comentar durant dies.

Però el PP no és l'únic gran partit polític amb membres corruptes. El PSOE també té el seu historial, i el PSC ens brinda grans exemples a municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona, amb càrrecs prou importants que no assumeixen la seva responsabilitat. El fet, doncs, que la corrupció abasti els diferents partits polítics, fa que no es trobi la manera de desempallegar-nos-en. Uns amaguen les vergonyes dels altres.

Ho deia fa uns dies el portaveu valencià de jutges per a la democràcia. La història de la corrupció política a Espanya ve de lluny. El franquisme va ser una bona incubadora, encara que la història ens ensenya exemples anteriors. La transició política va afavorir els de sempre i això ha fet que no es pogués tancar amb la corrupció d'aquest país. D'alguna manera es porta a la sang, i la societat civil en general no n'és aliena. Un bon exemple és que malgrat que es descobreixen casos de corrupció, aquests no són motiu perquè la ciutadania deixi de votar-los, i es puguin mantenir al poder.

Si aquests dies ha sortit a la llum els negocis del germà de la presidenta madrilenya, no és per cap altre motiu que per disputes internes, per tal d'aconseguir liderar el partit que està cridat a governar després del PSOE. Els socialistes es freguen les mans, esperant que tot això els beneficiï, però no poden oblidar que el país no castiga els corruptes, sinó que fins i tot els anima a governar. 

L'altre dia, quan es començava a parlar de les baralles entre Casado i Ayuso, avançava que es podia estar definint el futur del PP. Crec sincerament que això és el que està passant, i ja surten alternatives, com les del president gallec, per fer front a l'escàndol i intentar afectar el mínim possible les aspiracions del PP d'arribar a la Moncloa l'any vinent.