Jordi Sánchez no farà el pas

Abans d'ahir comentàvem la renúncia de Jordi Cuixart a renovar la seva presidència d'Òmnium Cultural. Ho justificava en la necessitat de buscar relleus i obria una porta a que altres persones, entitats i institucions fessin una mica el mateix.

A Catalunya, durant els darrers quatre anys han succeït moltes coses que mereixen una reflexió profunda, i la situació actual d'aturada, encara ho aconsellen més. El problema està en que molta culpa de com estem ara té a veure amb la política, els polítics i els partits polítics que formen part del govern català. Demanar als polítics que facin un pas al costat és molt agosarat, i amb molt poques possibilitats d'aconseguir-ho.

Aquests dies escolto el secretari general de Junts per Catalunya, el senyor Jordi Sánchez, reivindicant la seva posició davant la taula diàleg i anunciant que és un fracàs que no se'ls hi pot atribuir. Personalment penso que Jordi Sánchez hauria de fer aquest pas al costat, pel bé del nostre país. Ell sí que s'està convertint en un fracàs, perquè ni fa ni deixa fer.

No crec que tot es pugui arreglar amb la renúncia o dimissió d'una persona, però de ben segur que els relleus són positius, sobretot quan s'ha constatat que hi ha una paràlisi i que res es mou. Si els polítics actuals són incapaços de fer avançar el nostre país, crec sincerament que s'haurien de plantejar la seva renúncia i donar pas a altres persones perquè com a mínim ho intentin.

Se'm fa molt difícil escoltar Jordi Sánchez, sense que em vinguin ganes d'opinar al respecte. Se li ha de reconèixer el que ha suposat per a ell estar injustament empresonat, però penso que les seves decisions actuals, les que ha pres des de la seva responsabilitat al davant del seu partit polític, no han estat encertades, ni ens han beneficiat com a país. 

Crec que l'exemple de Jordi Cuixart l'hauria de seguir molta més gent que s'han vist immersos en el procés fallit de la independència, i permetre que una nova fornada de persones intentin redreçar la situació actual i recuperar la confiança perduda en les institucions i els partits polítics catalans.