Les baralles entre ERC i JxCat continuen, ara amb la negociació per a l'aprovació dels pressupostos de l'Estat. Jordi Sánchez considera que l'acord a què han arribat ERC i el PSOE no és garantia de res, ja que no es parla de quotes de català en els audiovisuals, sinó que ja se'n parlarà més endavant.
Jordi Sánchez critica ERC per haver negociat sols amb el PSOE quan ho podien haver fet junts, però jo em pregunto: quina voluntat de negociar tenien JxCat? Si s'han desmarcat de la taula de negociació, ara parlen de negociar els pressupostos?
A la meva manera d'entendre, considero que JxCat no ha seguit el camí correcte cap a la negociació. S'ha posicionat de manera tossuda, esperant ser la clau de la negociació, i estan quedant sols. Probablement el PDECat té més clar quin és el seu paper al Congrés de Diputats.
Aquest posicionament d'un i altre partit no és bo per al nostre país. Encara que Jordi Sánchez asseguri que aquestes desavinences no afecten en clau de país, no és bo que això passi entre els dos partits polítics que configuren el govern català.
Paral·lelament hi ha la negociació dels pressupostos de Catalunya en què la CUP discrepa de la proposta elaborada pel govern català. En principi els vots de la CUP son imprescindibles per a la seva aprovació, a no ser que el govern busqui un pacte amb els socialistes, a canvi d'alguna concessió.
Malgrat tot, jo penso que és bo que sigui necessària la negociació entre partits polítics, més que no pas les majories absolutes. Encara que resulti fatigós la negociació, és positiu tenir en compte diferents opinions i millorar-ho gràcies els pros i contres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada