El trampolí a Madrid

La dimissió d'Eva Granados com a vicepresidenta segona de la mesa del Parlament català, i ex aspirant a presidir-lo, per anar al Senat, és una mostra més de l'interès del PSC per ocupar un lloc al Parlament de Catalunya i quines són les seves preferències. És per això que es va valorar tant el sacrifici que feia Salvador Illa, deixant un ministeri per arribar a ocupar una simple presidència d'una Comunitat Autònoma.

Fins fa poc això ho entenies en partits de dreta, com el PP o Ciutadans, ja que el seu interès per les institucions catalanes era nul, però no ho veies tant en el cas dels socialistes, que més o menys semblava que els importaven. Amb les noves generacions de socialistes i l'evolució del propi partit, ha quedat clar que ocupar un lloc en una institució catalana no té més sentit que esdevenir un trampolí per anar a parar a Madrid, que realment és on es couen les coses, i així volen que continuï sent.

Amb aquestes preferències, queda evident que qualsevol intent dels partits independentistes de voler parlar de referèndum i voluntat popular deixa de tenir sentit i esdevé un obstacle a qualsevol proposta de diàleg. No interessa, però el més trist de tot és que t'acusen de només pensar en una part de la població, com si ells pensessin en tothom. ¿No s'han adonat que només pensen en ells mateixos i que donen per suposat que qualsevol opinió contrària és errònia i sense sentit?

El problema d'aquesta visió restrictiva és que no donen marge de maniobra. Potser tenen la raó ells, però la millor manera de saber-ho és investigar qui hi ha a favor d'una o altra idea. Però aquesta possibilitat no és permesa i l'excusa és el text de la Constitució, no de la voluntat popular, de què vol la majoria de la població, sinó del que s'imposa.

Continuaran jugant amb el govern alternatiu, que sembla que entusiasma al senyor Illa, perquè en el fons de tot, això de la Generalitat o el Parlament català és una distracció, una joguina que interessa mentre en puguin treure un profit personal, encara que només sigui el sou de cada mes. Entretant, ho continuaran utilitzant com el trampolí al poder real, al poder que es decideix des de Madrid, ens agradi o no. Aquesta imposició sembla ser que és l'autèntica democràcia.