Com no havia de ser d'una altra manera, avui tot han estat comentaris sobre el desacord entre ERC i JxCat sobre la composició de la taula de diàleg amb el govern de Madrid. He comprovat que la majoria de comentaris han estat molt queixosos amb el comportament de JxCat, i crec que tenen molta raó. Segueixen la línia iniciada tot just coneguts els resultats electorals en què per primera vegada ERC superava JxCat, i per tant tenia totes les opcions per presidir el govern català.
JxCat va fer l'impossible per posar les coses molt difícils a Aragonès, fins al punt de humiliar-lo tant com varen poder. No havien paït haver quedat per sota d'ERC i això és el mal que patirem tots els catalans mentre duri la legislatura. És una llàstima que no tinguem manera de fer-ho pagar des de la ciutadania, perquè crec que els catalans no ens ho mereixem.
Agradi més o menys, la voluntat popular va donar els vots que va voler, i el pacte entre partits independentistes va fer que no fos la força vencedora, el PSC, qui es quedés amb la presidència de la Generalitat, sinó fruit del pacte dels tres partits polítics independentistes. Com era de suposar, el més votat dels tres tenia l'opció d'ocupar la presidència.
No pot ser que aquesta lluita partidista afecti com ho fa a la dinàmica política del nostre país, que no ens beneficia en res, sinó tot el contrari, i fa que el govern espanyol es fregui les mans. El mal no és fàcil de superar, i tot fa pensar que en tenim per temps, si és que algun dia es pot arribar a resoldre.
De moment la crisi està vigent i el país en rep les conseqüències. Si jo fos un líder de JxCat em cauria la cara de vergonya i no gosaria tornar-me a presentar mai més. El problema és que els nostres polítics són força desvergonyits, i els preocupa molt poc què dirà la gent. Volen mantenir la poltrona al Parlament, i no acceptaran mai la seva derrota en front d'ERC. Per la meva part, no tindran mai el meu suport, i desitjaria que molts dels que probablement els varen votar, els giressin l'esquena a la propera ocasió que tinguin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada