Resulta fins i tot divertit mirar com els tres partits de la dreta espanyola i també catalana, estan competint per veure qui s'emporta el lideratge i al final guanya punts en el seu rànquing particular. Tant a nivell espanyol com català, el procés independentista és una bona joguina per entretenir-se i els dona prou motius per anar trobant excuses a la seva creativitat.
La presidenta del Parlament català juga molt bé la provocació, i el primer a caure-hi ha estat el senyor Carrizosa que, davant dels darrers resultats electorals, necessita protagonisme i la senyora Borràs de ben segur que li donarà oportunitats. La negativa a participar al dia de les forces armades és motiu, segons el líder de C's, per demanar la seva reprovació en seu parlamentària.
Son els tres partits de la dreta sense el PSOE els que lluiten per veure qui és més valent davant els destructors de la unitat d'Espanya. Amb el govern, els socialistes han canviat d'estratègia. Sigui la necessitat dels vots independentistes o la seva responsabilitat per negociar la pau, ha fet que de moment no s'asseguin a la mateixa taula que la triple dreta i això ha permès també que el PSC es distanciï dels mateixos tres partits catalans.
El joc socialista té, però, una data de caducitat. No es troba bé lluitant a part de la triple dreta, i una mostra en son els seus barons, amb Felipe González al capdavant. Durarà el que hagi de durar per conveniència pròpia, i és aquí on els partits independentistes han d'entrar a jugar. Mai ho tindran tan fàcil, i ara és el moment de veure si entenen d'estratègia o bé deixen passar el torn, com ens han vingut acostumant darrerament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada