En la línia d'aquests darrers dies de valorar els resultats de les eleccions catalanes, parlar d'ERC és parlar d'objectius assolits. Feia anys que aspirava superar el seu gran adversari, ara sota les sigles de JxCat, i ho ha aconseguit, encara que sigui només per un escó i poc més de trenta-cinc mil vots. L'altre objectiu era superar el 50% dels vots independentistes i també ha estat així, en aquesta ocasió gràcies als vots del PDeCAT.
ERC podrà assolir la presidència del govern de la Generalitat si és capaç de formar un govern amb el suport dels partits independentistes. Un pacte d'esquerres el portaria a donar suport a qui va ser guanyador absolut de les eleccions, el PSC.
De fet JxCat ha jugat força malament i el seu trencament amb el PDeCAT l'ha portar a cedir el primer lloc dels partits independentistes en favor d'ERC. Un trencament que no ha anat bé al PDeCAT, que no ha aconseguit el mínim de vots per poder entrar al Parlament i que ara haurà d'analitzar quin futur l'espera.
ERC podrà governar, però caldrà veure amb quines condicions. Penso que seria bo que assumís el lideratge del govern i no haguessin de repartir-se el pastís amb JxCat, per evitar els problemes que hi ha hagut durant aquesta darrera legislatura. Aragonés hauria de poder nomenar el seu govern, de la seva confiança i disposar de prou capacitat de maniobra per conduir el govern a recuperar tots aquests anys perduts.
No sé què li exigiran la CUP i JxCat, si finalment arriben a algun pacte, però seria de lloar que tots assumissin un plus de responsabilitat i deixessin les mans lliures a qui ha de ser el nou president de la Generalitat, per confeccionar el govern de la seva confiança. Necessitem també uns consellers i conselleres solvents i capacitats per reconduir tots els disbarats comesos darrerament. Els catalans estem molt cansats de com han anat les coses i volem veure governar, i fer-ho bé. Podem donar-los un marge de confiança, però s'han de posar les piles i no tornar-nos a fallar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada