Encara no ha començat la campanya electoral i ja voldríem tenir la resposta, o si més no les explicacions sobre els resultats. Pot ser que siguin les ganes de que acabi tot això el més aviat possible, sigui quin sigui el resultat final.
Una vegada més l'objectiu dels partits independentistes és arribar i superar el 50% dels vots, per poder dir que som majoria, però les expectatives actuals són encara més pessimistes que en les darreres eleccions, i el principal obstacle no és el candidat socialista, sinó la desunió dels independentistes, i els missatges caducs i absurds dels seus líders.
Avui llegia la promesa de la candidata de JxCat de proclamar la república si aconsegueixen aquest 50%. Suposo que no hi deuen confiar, o en tot cas són uns imprudents, per no dir uns irresponsables. Com poden prometre la República a la lleugera, després de tot el que hem passat? Algú s'ho creu?
També escoltava les declaracions de la primera ministra escocesa afirmant que amb acord o sense, celebrarien un segon referèndum d'independència. Aquí és on hi ha molts ulls posats des de Catalunya. Aquí voldríem veure què passa si el primer ministre britànic no els hi deixa convocar.
No hem començat la campanya electoral i ha estem farts de les promeses, més que tot perquè dona la impressió que ens tracten de babaus, que ens volen convèncer amb la cançó de sempre i ja portem tres anys llargs d'aturada i repressió.
El govern espanyol ve amb tota la força a col·locar el seu candidat, que rebrà el suport de tots els espanyolistes per evitar un nou govern independentista. Tampoc hauria d'enganyar a ningú, però sí que es pot veure afavorit per la situació i discursos dels dos partits de govern i la jugada, crec que defectuosa, de la CUP amb el seu pacte amb Guanyem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada