L'anunciada visita, ara sí, del rei d'Espanya el proper divendres a Barcelona ha posat en safata la preparació dels CDR per fer-li una gran rebuda. Sembla que ho hagin fet a mida perquè es pugui sortir al carrer a saludar el rei i crear aldarulls. De ben segur que hi sortiran els CDR, però no seria d'estranyar que també ho fessin els contraris, els favorables al rei, i a aquests segur que els deixaran acostar-se més a prop.
Les visites que pugui fer el rei a partir d'ara no seran una pura anècdota, sinó que aniran acompanyades de tots els preparatius. Per a uns seran una demostració que el rei també governa Catalunya, i per als altres l'ocasió de demostrar el rebuig per la seva actitud respecte a una part de Catalunya.
La llàstima de tot plegat és que a part d'aquestes visites i preparatius corresponents, no hi ha res més. Estem en temps de descompte esperant unes eleccions que ja triguen massa. Amb uns discursos preelectorals que ens sonen molt. Tornen a parlar del plebiscit, de superar el 50%, però es descuiden de detalls tan o més importants. Qui es presentarà? Qui serà l'adversari dels diferents partits polítics?
Avui llegia que el PDECat està disposat a presentar-se pel seu cantó, tot i l'esforç que semblava que feia el president Mas, perquè no anessin sols. ERC anirà tranquil veient com el seu principal adversari, encara que faci riure, està descompost i es baralla ell sol. Ara ERC tindrà l'oportunitat d'esdevenir la primera força catalana i liderar l'independentisme.
En aquesta ocasió el crit popular d'unitat ja no té sentit, perquè en seran moltes les forces polítiques que es barallaren per una posició al bàndol de l'independentisme i/o sobiranisme. Cada vegada es veu més complicat el tall del 50%, i més embolicada la possibilitat de formar govern, amb les idees clares i amb capacitat de lideratge. Ens anem disparant trets al peu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada