Un país que accepta la corrupció

 A Espanya no només es permet la corrupció, sinó que se l’aplaudeix  i s’excusa els corruptes. Aquests dies ho veiem amb el rei emèrit que fa pocs dies ha rebut un escrit de suport per part d’una colla de ‘personalitats’ amb un passat de poder i incoherències amb el seu discurs. 

El país no pot funcionar bé, i et venen ganes d’animar els fills a buscar altres països on refer la seva vida. Em sento decebut i força pessimista veient com funciona tot. Penso en els polítics, però també en els ciutadans de peu. No hi ha consciència de grup, s’actua amb massa individualisme i amb poca sensibilitat i civisme.

Tot el que envolta al rei emèrit és una demostració de l’error de la transició i la incapacitat de trencar amb un model autoritari i repressiu. Res és nou d’ara, sinó que s’ha permès, s’ha fet la vista grossa i massa gent s’ha beneficiat de la innocència d’un poble que ens hem cregut que transitàvem cap a la democràcia.

Avui llegia les acusacions de l’examant del rei emèrit que implicaven també el rei Felip VI. Tot és creïble, però ara és quan surt el mal concepte de la inviolabilitat. Per més rei que un sigui no se li pot condonar la corrupció, i si això no s’entén és que la societat està malalta.