La gestió dels diners europeus

Segons puc llegir en diferents diaris digitals, el fet que Pedro Sánchez centralitzi la gestió dels diners europeus que arribaran a Espanya és un altre exemple del seu costum de no complir els pactes. No ens ve de nou la seva actitud perquè ja hi estem acostumats, no només d'ell, però potser en el seu cas és més descarat.

Probablement el PP sempre ha estat més lleial a les seves promeses. Encara que podria ser que em relacionéssiu un seguit d'exemples que em farien rectificar, però si més no la impressió que tens és que del PP ja saps d'entrada que no hi pots confiar, cosa que no passa amb el PSOE que promet molt i et pot arribar a engrescar, però al final tampoc ho compleix. Tots recordem les promeses de Zapatero.

Pedro Sánchez hauria pactat amb ERC de donar-los la gestió dels diners a Catalunya, a canvi de donar-los suport a l'estat d'alarma. Tenim experiència en les promeses d'inversions que mai s'acaben complint, sinó una mínima part. La gestió financera és descaradament deficitària i ara, amb els diners europeus, no hi ha cap garantia que es destinin als objectius fixats, ni es reparteixin de la manera acordada.

Que surti algú a defensar-ho i em justifiqui per què s'ha de fer d'aquesta manera, i quina esperança hem de dipositar-hi perquè es compleixi. Estic d'acord que la no presència del president Torra a la trobada dels presidents autonòmics no serà, segons deia el ministre Illa, motiu per perdre finançament. Aquest ja vindrà escamotejat d'entrada. 

El problema de no complir mai les promeses és que aquestes, quan es fan, ja se sap que no es compliran. Ja no hi posen interès, i no els costa gens prometre, perquè no s'hi veuen obligats. És per això que la taula del diàleg és una absurditat de la qual no cal esperar-ne res de positiu per a Catalunya. Això porta a la desitjada unilateralitat, que ha estat un fracàs fins ara, però que s'ha vist com a única solució per treure'n alguna cosa de profit. Fem memòria de la situació actual, i que ho puguem contrastar quan s'hagi decidit en què i on es destinen els diners europeus. La conclusió a què arribarem serà que no estàvem tan desencaminats.