L'espionatge al president del Parlament català, el senyor Torrent, forma part d'un episodi més de les actuacions de l'Estat espanyol, això es creu, per intentar controlar qualsevol moviment que puguin fer les principals autoritats catalanes. No és nou, però ara ho sabem abans. Les notícies costen més de passar desapercebudes.
Aquesta desconfiança constant no és un bon senyal per a les relacions entre els governs espanyol i català, però ningú hi confia. Vull dir que tots sabem que no hi ha cap interès, per part del govern espanyol, en confiar en el català per a res. La taula de diàleg famosa, que s'havia de reprendre aquest mes de juliol, no deixa de ser una excusa més per anar allargant en el temps la crítica situació de desencaixament.
Que l'aparell de l'Estat es dediqui a espiar el president del Parlament, no és sinó una mostra més d'aquesta realitat antagònica i rebuig a la democràcia com a base del sistema polític. La recentralització del poder de l'Estat, arran de l'epidèmia del coronavirus, és un exemple més del pensament centralista de Madrid. La desautorització judicial de què parlava ahir, sobre el confinament decretat per la Generalitat, també és una altra demostració del poc interès en la potenciació de les comunitats autònomes, més enllà d'una descentralització administrativa i encara controlada.
No sé si arribarem a conèixer més detalls de l'espionatge descobert al president del Parlament, però com a mínim podem estar segurs que hi ha més gent a la llista, que tard o d'hora coneixerem. Es vol controlar qualsevol gest, abast que els seus impulsors el puguin fer, escarmentats per com va anar la preparació del referèndum de l'1 d'octubre, tot i el suposat control que hi havia per part de l'aparell de l'Estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada