Hem conegut l'entrada del president Montilla a Enagàs com a conseller independent, un fet que pot tenir moltes lectures i les seves corresponents crítiques. Sap greu aquesta relació d'expolítics amb grans companyies, sovint afavorides per tractes polítics diversos. Es pot parlar en aquest cas de porta giratòria?
Un fet crida l'atenció i em fa preguntar en obert si és legal que Montilla utilitzi el despatx d'expresident i els tres treballadors que li corresponen, per a la nova feina. M'imagino que abans de decidir-ho ho deu haver consultat, però si més no és discutible èticament. A la meva manera de pensar fins i tot discutiria el fet que els expresidents rebin aquesta herència, però si a més s'utilitza per a una altra tasca diferent a la pròpia d'expresident, la cosa em sembla desorbitada.
De fet ens hauríem de preguntar, quin sentit té que s'ofereixi un despatx als expresidents? Per fer-hi què? Per escriure les memòries? Per assessorar els successors? Segur que li trobaríem funcions que compensessin o justifiquessin aquesta prebenda, però per entrar a treballar en una gran companyia? És això justificable?
L'experiència d'un expresident hauria de servir per a la col·lectivitat, per al bé públic, però no per a l'empresa privada. Crec sincerament que Montilla hauria de renunciar al despatx i els treballadors. Em semblaria més ètic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada