Per més que ens hi empenyem, no som tan diferents com alguns voldrien suposar. El conseller Buch, a qui se li ha demanat molts cops la dimissió i ha demostrat des del principi la seva incapacitat per estar al davant de la conselleria, també premia els torturadors. Tal com acostumen a fer els ministres de l'Interior, el conseller d'Interior també ascendeix i premia aquells que més destaquen en el mal tracte a les persones.
S'ha vist en el cas de l'inspector Jordi Arasa, que va destacar pels cops de porra als concentrats del 15-M, i que ara ha estat condemnat. Buch no n'encerta ni una!
Només d'entrada a la conselleria ja va crear problemes entre els policies. Va obrar sense tenir coneixement ni tenir en compte ningú. De seguida va haver de resoldre els conflictes que ell mateix havia provocat, i mai ha donat la talla com a conseller.
De fet, no hi ha grans consellers i conselleres, i la prova és quan es troben amb els primers problemes, que no saben com resoldre i es contradiuen. Tampoc és que el seu líder, el president, els doni gaire bon exemple. I així anem tirant des de fa molts mesos. Un govern que en una situació normalitzada havia de durar ben poc, les circumstàncies els ha permès mantenir-se, a base de perdre bous i esquelles.
El coronavirus ens comportarà entrebancs i aturades econòmiques importants, haver de començar de molt enrere, però el govern que tenim tampoc no ens hi ha ajudat gens. Estem vivint uns anys molt grisos de la història de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada