Govern nou, llei d'educació nova. Això és un lema que es repeteix a Espanya des de la reinstauració de la democràcia. Som incapaços de consolidar res, i en un país amb alternança política ens trobem que la llei es canvia d'un extrem a l'altre.
El Congrés de Diputats ha aprovat tirar endavant la tramitació d'una nova llei d'educació, amb els vots en contra de la triple dreta, que hi han presentat una esmena a la totalitat. No ens ha de venir de nou, perquè aquesta és la tradició, però el problema de no consolidar cap llei, fa que no es pugui avançar com caldria.
Els principals problemes són ideològics, si més no aquesta és l'excusa, i no se centren tant en nivells tècnics i d'aplicabilitat. Aquesta inseguretat permanent de no saber el temps que una llei serà vigent, fa que no es confiï en la llei, i que no es treballi adaptacions de la mateixa, sinó simplement en derogar-la i posar-ne una de nova.
Llegia la notícia al diari ARA i destacava que el tema de la llengua, per a les comunitats amb llengua pròpia, no ha estat en aquesta ocasió motiu de polèmica. Ho ha estat més la pugna entre escola pública i escola concertada, i les mesures per tal de pal·liar els problemes on es concentra un alt grau d'alumnes desfavorits o de necessitats educatives especials.
En l'evolució ideològica de C's, en aquesta ocasió s'han posat en el bàndol de la dreta, marxant de la línia d'acostament al govern socialista que darrerament semblava haver encaminat. Per altra banda caldrà veure si els partits polítics que han donat suport a la tramitació de la llei, seguiran al costat del govern, per aconseguir aprovar la nova llei educativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada