El teatre versus l’avió

Com ja hem comentat aquests dies el món de la Cultura està tocada per culpa d'una epidèmia que ens afecta a tots, però que en el seu cas es veu difícil la tornada en escena, sobretot si s'han de respectar les mesures de seguretat, i concretament l'anomenada distància social. Obrir un teatre per col·locar-hi un terç de l'aforament no és rendible i es fa difícil aquesta obertura.

A les xarxes socials vaig veure un muntatge fotogràfic que ara no sé trobar, on es veia un avió ple de gent asseguda de costat, amb mascareta, però sense mantenir cap separació de seguretat, i una platea amb les butaques buides. La pregunta que et feies era on hi havia la coherència. Per què els avions podien viatjar amb la gent asseguda de costat i els teatres no podien aixecar el taló amb les butaques plenes?

Són d'aquelles contradiccions que no acabes d'entendre i només se t'acut pensar que es tracta de saber qui té més força a l'hora de pressionar perquè et donin permís o no. Arribats aquí només penses que seria bo que les decisions que es prenen fossin per a tothom igual. Si jo puc viatjar durant unes hores al costat d'un passatger, només amb la màscara, per què no puc assistir a una obra de teatre, o un concert, durant un parell d'hores, també al costat d'un altre espectador?

Ens diuen que aniran desescalant en fases que progressivament ens portaran a la nova normalitat. Demanem que tothom tingui els mateixos drets i tractament. Nosaltres mirarem de ser responsables i seguir les normes de seguretat, però que no hi hagi diferències, sobretot que no estigui en compte qui pot més o fa més respecte.