dissabte, 29 de febrer del 2020

Un acte de país o un acte de partit

L'acte que ha tingut lloc avui a Perpinyà ha estat per a molts un acte de país, un acte de reivindicació d'una bona part dels catalans que reclamen l'autodeterminació perquè volen la independència de Catalunya. El poder de convocatòria, sigui quina sigui la xifra vàlida, ha quedat demostrat i una vegada més Carles Puigdemont surt victoriós de la seva estratègia política. Arran d'això, però, hi ha qui hi veu una estratègia partidista, tenint en compte que les eleccions no són gaire lluny.
Desconec com ha acabat sent, però havia llegit que ni la CUP ni els principals líders d'ERC serien presents a l'acte. Si finalment ha estat així, queda demostrat que uns i altres tenen per damunt de tot l'interès partidista. Per què? Ja no es tracta d'observar què diuen i fan el PP, C's o els socialistes, sinó que fins i tot dins del bàndol independentista ja no s'entenen. Així anem!
Voldria pensar que els constitucionalistes honrats han d'acceptar que la situació al nostre país és un situació de desgavell polític i que va ser un error judicialitzar-ho. No es mobilitza la quantitat de persones que estem acostumats a veure, per a qualsevol cosa i motiu, sinó que hi ha d'haver-hi algun objectiu i motius prou importants com per aconseguir aquestes mogudes. No voler-ho veure és un error i per això hem arribat on hem arribat.
No sé veure com ha de continuar tot plegat, però és clar que s'ha de trobar una solució política a l'enfrontament actual. Cal deixar enrere moltes decisions equivocades i d'altres d'interessades, i posar-se a dialogar per trobar un consens que sigui positiu per a tothom. Tots els entrebancs que es vulguin posar al diàleg, no faran més que eternitzar més el problema i fer patir a més gent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada