Trenta-nou anys del cop d'estat fallit

Avui fa 39 anys que uns militars feixistes varen entrar al Congrés de Diputats i varen segrestar els parlamentaris. Es tractava d'un cop d'Estat que no va reeixir, però que d'alguna manera fa frenar el procés engegat per sortir del franquisme després de quaranta anys de dictadura.

Com molt bé diu Pablo Echenique, avui ja no cal que entrin feixistes al Congrés perquè des de les darreres eleccions generals ja són a dins, i es fan notar. La seva intenció és aconseguir ser imprescindibles per formar govern com ha passat a Andalusia, Múrcia o a Madrid.

Han passat gairebé quaranta anys d'aquells fets i on hem arribat? No tan sols recordem els fets i els sentim molt a prop, sinó que tenim a dins els descendents del franquisme que intenten retrocedir en el temps per tornar a ser un país autoritari. 

Tots plegats som culpables que la situació hagi evolucionat fins al punt de votar lliurement la presència de feixistes a les institucions democràtiques del país. Els partits polítics que s'han anat passant el govern de l'Estat tenen una part important de culpa. La ciutadania s'ha cansat de sentir-se traïda per uns governants que han promès molt durant les campanyes electorals, però que després, quan han obtingut el poder, s'han allunyat de la ciutadania i s'han dedicat a enriquir-se i intentar mantenir-se al capdavant, pensant només en ells i el partit que els sosté, i oblidant-se de l'esperit de servei i responsabilitat assumida.

Les possibles aliances entre el PP i C's per a les eleccions autonòmiques d'aquest any, són una mostra més de l'interès per aconseguir el poder, al preu que sigui i deixant de banda els principis ideològics que en algun moment han predicat. Això és el que fastigueja la població i llavors no és estrany que arribin partits populistes i demagògics que facin creure que són la solució per al futur del país, i molts caiguin a la trampa.