Els presoners polítics assisteixen al Parlament

Amb 27 mesos de presó a l'esquena i el que queda per endavant, què es pot pensar de les discussions entre ERC i JxCat? Jo penso que els deu fer molta ràbia veure que ells estan presoners i els altres es dediquen a barallar-se per veure qui es queda amb la poltrona. És immoral, oi?

Avui els consellers presos han aparegut al Parlament català per intervenir en la comissió del 155. No els he volgut escoltar, perquè sento pena, no només per la situació injusta en què viuen, sinó també després d'haver contemplat el panorama parlamentari d'ahir a la tarda. No hi ha dret. Crec que l'actual govern i diputats d'ERC i JxCat haurien de dimitir en bloc, si més no per decència. On s'és vist actuar d'aquesta manera tan descarada! No salvo a ningú, ni a uns ni als altres.

Els consellers empresonats han aprofitat la paraula per demanar unitat i que deixin de barallar-se. Potser ells haurien fet el mateix, però ara, amb la càrrega de l'empresonament, sens dubte que no ho poden entendre. On anem? Què pretenem? Ens trobem en un carreró sense sortida i amb uns dirigents que, a la meva manera de veure-ho, no ens mereixem. Si a tot això hi sumes el paper de l'oposició, sobretot C's, t'adones que estem en mans d'uns impresentables. El país no s'ho mereix, i hem d'anar a eleccions i desitjar que pugi gent nova, millor gent, millors representants de la societat catalana, de tota la diversitat. Ningú no se salva!