Per què no a la Constitució?

No és un no perquè sí, sinó un no a la pràctica impossibilitat de modificar-la. Costa tant d'entendre que la vida canvia i que no estem igual que ara fa quaranta anys? Si les lleis no s'adapten a la societat resultant obsoletes i poden provocar més problemes que solucions. 

Vivim un temps en què algunes forces voldrien retrocedir als temps del franquisme i d'altres avançar més d'acord amb el segle XXI. Si no som capaços de fer l'exercici de modificar la Constitució en allò que s'ha convertit obsolet, mai podrem avançar lliurement i pacífica com a societat. Sempre anirem a remolc d'una llosa que ens impedeix caminar i créixer com a persones lliures.

Entenc que la Constitució no es pugui estar canviant cada any i que cal ser molt curós en les coses que es volen modificar, però no estic d'acord amb aquesta resistència a tocar una ratlla, a no ser que interessi la gent que en aquell moment ostenta el poder. Si volem ser justos hem d'actuar justament. Si volem ser demòcrates, hem de reflexionar sobre les lleis que tenim vigents, i modificar aquelles que s'han desfasat.

A Espanya, aquesta obsessió per no tocar ni una coma a la Constitució, esdevé un problema greu, perquè no permet adaptar-nos a la realitat del nostre segle. El futur és totalment incert, perquè no es veu la manera de fer els canvis pertinents. No només pensant en les reivindicacions independentistes, sinó de tota la societat espanyola que necessita fer un pas important per no continuar quedant despenjada del conjunt europeu.