Escapada a Tavertet

Aquest matí hem fet una escapada a Tavertet i curiosament hi havia boira. No és gaire normal ja que la boira acostuma a trobar-se més avall, però de tant en tant, i avui n'ha estat un, hi ha dies que la boira s'enfila als espadats de sobre el pantà de Sau i ho converteix en tot un misteri.

Els que som de la plana acostumem a estimar la boira, sobretot si cap al migdia s'aixeca, o no dura més d'un parell de dies. Quan en parlo amb els amics que són de marina no ho poden entendre. Els hi dic que m'abelleix observar els edificis entremig de la boira, poc definits i que apareixen a mesura que t'hi atanses. De nit, la il·luminació també resulta màgica i quan fa molt fred, et trobes amb la boira gebradora que escampa un mantell blanc que es reflexa i activa encara més el misteri.

Si no heu visitat mai Tavertet us ho aconsello. Hi podeu anar per caminar-hi, fins a Rupit o fins al castell, o resseguir les seves carenes, però també hi podeu anar per passar-hi un diumenge o un cap de setmana en alguna de les cases rurals que hi ha habilitades. 

Us adonareu que la pedra és la seva riquesa i per això esdevé protagonista en la construcció de les cases i els seus carrers. Tavertet, durant la setmana i l'hivern és molt silenciós, amb molt pocs habitants, però a l'estiu i els caps de setmana esclata amb totes les persones que hi tenen la seva segona residència i que se senten identificades amb el paisatge. 

L'actual Tavertet no té res a veure amb el Tavertet que vaig conèixer de molt petit. Llavors amb prou feines hi havia forasters i sí més autòctons. L'accés era complicat i no hi havia ni llum ni aigua. Tenia el seu encant i ens agradava deixar-nos-hi caure a l'estiu quan ens trobàvem a Cantonigròs. Tot i els canvis, però, Tavertet manté el seu encant i tothom que hi ha estat en torna gratament sorprès.