No podem quedar-nos contemplant els aldarulls de les nits violentes a diferents ciutats de Catalunya i simplement lamentar-nos. Hem d'exigir el nostre govern que prengui una posició seriosa al respecte, sense ambigüitat. Necessitem que el govern actuï i no només faci proclames i doni excuses del mal pagador.
Avui, la resposta d'Iceta l'he trobat encertada, en demanar al president Torra que dialogui amb l'oposició. Té raó quan diu que abans d'exigir parlar amb el president del govern espanyol, doni exemple i parli amb els grups parlamentaris de l'oposició. Per què no ho fa?
Tinc por de pensar que no ho fa perquè no se'n veu capaç. Parlar no és trair les pròpies conviccions ni creences, sinó posar-les sobre la taula, defensar allò en què es creu i admetre els errors propis o dels afins. Tan difícil és?
Sense que serveixi de precedent, dono suport a la idea d'Iceta i també demano al nostre president que s'assegui a parlar amb Lorena Roldán, Miquel Iceta, Carles Riera i Alejandro Fernández, i potser també li hauria de demanar que s'assegui a parlar amb Pere Aragonès, perquè sembla ser que no van gaire coordinats.
Se'm fa difícil creure que això pugui passar, perquè no veig en Quim Torra, el president, capacitat suficient per afrontar la realitat d'aquests dies i començar avançar en algun sentit. Trist president, el nostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada