Quan la cosa no estava tan enrarida com ara, sobretot arran de la sentència als condemnats pel Procés, et sorprenies com des d'Espanya no s'adonaven que els catalans necessitàvem ser estimats, i que millorant el tracte podien aconseguir qualsevol cosa de nosaltres, ja que la majoria del poble de Catalunya no és visceralment independentista. Molts s'hi han tornat arran de l'actitud de l'Estat espanyol.
Avui es fa més difícil pensar en això, perquè han passat massa coses, tot i que mai és tard per rectificar. Dic això perquè he llegit un titular sobre les declaracions del senyor Teodoro García Egea, que no tinc el gust de conèixer, però que segons diu la notícia, és el segon de Casado al PP. He llegit que se'ns podria millorar les condicions si ens comportéssim i no anéssim contra la llei. Aquestes paraules han indignat Rivera, que tots sabem que només desitja destruir-nos, amb tot l'odi que és capaç d'acumular dintre seu.
Amb això no vull dir que el PP hagi canviat de cop i volta, i en tot cas caldria mirar ben bé a què es refereix quan parla de millora, de concedir-nos més autogovern. Ho dic perquè en les mateixes declaracions ha defensat l'aplicació de la Llei de Seguretat Nacional a Catalunya, per tal que el Mossos d'Esquadra depenguin de Madrid. No us penseu que en el PP hagi succeït cap miracle.
Malgrat tot, estic convençut que si hi hagués un canvi d'actitud per part del govern espanyol, es produirien molts canvis i probablement el percentatge d'independentistes baixaria. Tenim massa a perdre i no ho posem tot a la incertesa d'un posicionament irreversible.
Haurem d'esperar que passin les eleccions del 10 de novembre, i observar quin és el comportament del partit o partits que assumeixin el govern. De moment tot es mou al voltant de les eleccions i de la repercussió que tenen les paraules i declaracions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada