He trobat interessant l'article d'Anna Petrus a l'ARA, "La fragilitat del poder", on diferencia manar de dirigir. El matís és important i et fa pensar que sovint utilitzem accepcions amb significats no prou precisos per allò a què ens volem referir. Els dos verbs es poden utilitzar com a sinònims, però és molt important la diferència que ens fa notar l'articulista.
Si visitem l'IEC, la primera definició de manar és el sinònim "imposar". Més endavant ja fa sortir el verb dirigir, com a matís i per no encasellar-ho amb aquesta definició tan taxativa de fer complir unes ordres. Per altra banda, si busquem el verb dirigir, ens trobem amb sinònims com "conduir", "comandar", fins arribar a trobar el verb manar.
És cert, doncs, que ambdues accepcions són vàlides, però cal fixar-se en el context de l'escrit per esbrinar quina li escau millor. Parlant de poder polític queda ben clar que ambdós verbs comporten un significat diferent, si més no en les eines que s'utilitzen per aplicar l'esmentat poder.
Les queixes que sovint he manifestat en contra de l'alcaldessa de la meva vila quedarien ben reflectides en aquesta anàlisi. Sempre he pensat que la meva alcaldessa no ha estat dirigint el govern municipal d'Arenys de Mar, sinó que ha estat manant, ja que ha oblidat massa sovint el diàleg, el saber escoltar els altres, la humilitat i el raonament, per imposar la seva voluntat sense donar opció a la crítica que ha confós en insult i ganes de posar pals a les rodes.
Us recomano l'article perquè, a més, parla d'una experiència d'uns alumnes de l'articulista, que de ben segur és interessant de conèixer.
Buscant per les xarxes he trobat una frase interessantíssima: Aprendre a dirigir significa deixar de manar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada