Avui s'ha confirmat la pèrdua de confiança del Parlament de Catalunya al president de la Generalitat i el seu govern . Només es tractava que la CUP no votés en contra de la moció que presentava el PSC perquè aritmèticament els partits polítics que donen suport al govern català sumessin menys que la resta. És qüestió d'aritmètica, però no podem menystenir la situació perquè, com ja deia abans d'ahir, el fet no és casual. Són molts els independentistes que estan decebuts amb l'actual govern, i sobretot amb el president.
La misèria s'ha allargat més del compte i ha anat creixent el distanciament entre la població sobiranista i el govern. Alguns li recriminen que no sigui més bel·ligerant i deixi d'acatar les decisions del Poder Judicial, d'altres perquè s'ha oblidat de fer política i els problemes socials es van fent grossos. Sigui com sigui, la suma dels descontents de ben segur que supera als fidels al govern.
Avançar les eleccions, tal com reclama la CUP i els partits de l'oposició no és garantia de res, perquè està demostrat que la societat està molt dispersa, però mantenir aquest govern aturat tampoc és una bona opció. Si el que persegueixen és guanyar temps per tornar a investir Puigdemont estan molt equivocats, però si aquest no és el pretext, no s'entén un govern paralitzat que ni fa ni deixa fer. Tant en un cas com en l'altre probablement la millor sortida és avançar les eleccions, però esperant que hi ha millors candidats per presentar-s'hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada