En un Estat com el nostre, tots tan savis, qui té en compte els observadors internacionals? Què ens han de venir a explicar a nosaltres, que els donem mil voltes? Qui s'han cregut que són aquests? Que això és Espanya!
Diuen els observadors que faran arribar els seus informes a les Nacions Unides. Encara hi ha algú al nostre país que creu en aquests organismes internacionals. No dic que no hagin d'existir ni formar-ne part, simplement em refereixo que quan els necessites es posen d'esquena.
No segueixo fidelment el judici, perquè vull viure i no agafar un atac de nervis. Ho miro en la distància i a pilota passada. Aquests dies que hi ha la Guàrdia Civil em comenten que vénen amb la lliçó apresa. Això es pot fer perquè als jutges ja els va bé. No es tracta d'un judici per decidir si són o no culpables ni de què, sinó que és un sainet per poder arribar a la conclusió que els presos són uns terroristes i que es varen alçar amb violència.
Dissabte llegia l'article de Joaquín Urías "Estrasburg no és la solució", i realment et deprimeix. Ens pensem que Europa ens vindrà a salvar. Sí és cert que la visibilitat de tot el procés més enllà de les nostres fronteres per alguna cosa haurà servit. No ens defensaran el nostre objectiu, sinó que es limitaran a expressar el seu desacord amb el tracte rebut per l'Estat espanyol.
Hauran vingut uns observadors internacionals que donaran fe de com ha anat el judici, i en trauran les seves conclusions. Ho faran públic i... A l'Estat espanyol no li caurà la cara de vergonya, perquè Espanya, ara i abans amb el franquisme, és diferent! Qui pugui, que marxi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada