Permeteu-me que posi tres exemples que podem considerar demostracions del ridícul del poder polític, però també els podríem col·locar al sac de la supèrbia i l'autoritarisme. Una de les situacions més comentades ha estat l'entrevista d'un mitjà televisiu alemany al ministre d'Exteriors espanyol. Podríem dir que els polítics espanyols estan mal acostumats, amb una premsa que els riu les gracietes, i quan surten a fora s'adonen de la crua realitat. Es troben amb un periodista molt professional i ben informat, que no es deixa intimidar per l'actitud prepotent del ministre. Un ridícul estrepitós que li hauria de servir d'escarment, però...
La segona situació ridícula ha estat protagonitzada pel rei espanyol en el discurs inaugural del Congrés de la Llengua espanyola a l'Argentina, on s'ha referit a l'escriptor José Luís Borges. Ni se n'ha adonat del canvi de nom i ha continuat tan tranquil. Algú podrà pensar que criticar-ho és filar molt prim, però considero que en situacions tan oficials i que els agrada tant de participar-hi, caldria ser molt curós i no demostrar que s'està llegint un discurs amb complet desconeixement de qui es parla.
Per acabar un ridícul no pas pel que s'hagi puc dir, sinó perquè a Espanya ha estat i és impossible que es pugui jutjar. Em refereixo a la investigació a l'exministre Rodolfo Martín Villa, per la mort de cinc obrers a Vitòria l'any 1976, que no té lloc a Espanya, sinó a Argentina. El nostre país ha perdonat oficialment tots els crims del franquisme i post franquisme, simplement perquè els que tallen el bacallà son els hereus del repressors de la dictadura.
Per cert, jo que ho puc dir: són presos polítics i exiliats. Visca la llibertat d'expressió!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada