Els plats pel cap entre partits polítics d'un i altre signe per la decisió d'ERC i PDECat de presentar unes esmenes a la totalitat en el Pressupost del govern de Pedro Sánchez per aquest 2019. Una decisió que ha vingut seguida per l'anunci de la convocatòria d'eleccions generals el 28 d'abril, un mes abans de les eleccions municipals i europees. No ha interessat fer-les coincidir tot i que hauria estat un estalvi important de les despeses de l'administració pública. Per què no s'ha fet?
Ja fa temps que hem perdut la innocència i sabem que tot té una explicació política. Qui té el poder per decidir quan es convoquen unes eleccions té molt estudiat quan l'interessa convocar-les perquè en tregui més profit. Probablement el PSOE no hi sortiria guanyant amb la coincidència amb la resta d'eleccions. És això un bon criteri?
Penso que té sentit des d'un punt de vista partidista, però no té lògica ni cap argument a favor si ens fixem en el cost econòmic d'unes eleccions. Mobilitzar tanta gent amb tants preparatius dos mesos seguits és una despesa inútil. Es podria haver fet coincidir, perquè estem parlant de poques setmanes, però ja sabem que quan ets tu que no pagues, els diners importen molt poc. Així va el país.
Quant a la decisió dels partits independentistes només s'explica perquè no hi ha confiança en les inversions promeses des de Madrid, vinguin del partit en el govern que vinguin. Tenim una llarga experiència en l'incompliment de les promeses i dels pressupostos inicials, que mai s'acaben de complir. Els percentatges d'execució sobre el total aprovat i promès són miserables. Aquesta experiència fa que no es consideri haver desaprofitat una arribada de milions a Catalunya, sinó un convenciment que no arribarien i per això no calia cedir el vot. El perill del retorn de la dreta, encara més extrema hi és, però hi serà sempre. Què vull dir amb això? No cal carregar les culpes a uns partits en concret, sinó que tots plegats som responsables del transcurs de la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada