Que la dreta espanyola no és una dreta normal i corrent com trobem a Europa, no és una afirmació gratuïta segons s'ha pogut comprovar a Andalusia aquests dies. No només a Espanya està rebrotant l'extrema dreta, i són molts els països europeus on darrerament l'extrema dreta ha obtingut representació en els respectius parlaments. La diferència, però està en el tracte que l'extrema dreta ha rebut.
A diferència del que passa a Andalusia i podrà passar ben aviat a la resta d'Espanya, en els estats europeus els altres partits fan boicot a l'extrema dreta, aïllant-la i no deixant-li cap tipus de paper més enllà de la seva inútil presència parlamentària. A Espanya, la primera vegada que apareix l'extrema dreta, els partits de dretes pacten amb ells i els donen protagonisme.
El Periódico titulava avui "El pacte de la vergonya", i té tot el seu sentit. És una vergonya per al país que un partit com el PP s'avingui a pactar amb Vox per aconseguir la presidència d'una comunitat autònoma. Però no és només el PP, sinó que també inclou C's, que gràcies als vots de l'extrema dreta ha obtingut la presidència del parlament andalús. El pacte és a tres i tots han quedat ben retratats.
Que no ens vingui la senyora Arrimadas o el senyor Rivera a fer veure que ells no han pactat amb Vox, perquè, amb imatges o sense, està ben clar que és un pacte a tres, l'única manera per fer fora de les presidències al PSOE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada