La precampanya electoral està en marxa i això es pot observar en la convocatòria d'actes de partits polítics, amb la participació de ministres i conselleres. També en el nombre d'obres engegades darrerament i les anunciades per a les properes setmanes. Aprofitant que la memòria és efímera, l'estratègia dels partits és ser-hi fins a darrera hora perquè el dia 26 de maig pensin en ells.
Aquesta campanya va acompanyada de la dèria d'uns quants per forçar la unitat quan ha quedat demostrat sobradament que es tracta d'una quimera, perquè cadascú va pel seu compte. No en vull estendre en aquest aspecte perquè recentment ja n'he parlat, però sí que m'agradaria fer notar el gran interès per la unitat que hi ha entre els descendents i a vegades oblidats exmembres de Convergència de Catalunya.
Al meu entendre les eleccions municipals es presenten massa aviat per als interessos dels dirigents que varen sortir de Convergència i encara no han aconseguit arribar enlloc. La transició CIU-JxCat-PDECat-Crida no ha acabat de quallar i suposadament necessita més temps. Potser per això hi ha por de quedar tocats i fer possible que ERC els passi la mà per la cara.
Probablement hi ha algú que ho té clar, però estic convençut que bona part de la militància de base i els votants, han quedat desorientats i no troben les referències per saber a qui han de votar, sobretot en ciutats grans on hi ha desconeixement de molts dels noms que es presenten, i també en el cas de les europees.
Per aquelles persones que no tenim un vot fidel a un partit, el problema no existeix, perquè a cada ocasió reflexionem sobre el nostre vot, però aquells que es mouen des de sempre per la sigla del partit, ara caldrà que estiguin molt atents, o bé que els antics convergents facin un gran esforç de darrera hora per fer entendre on els podran trobar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada