Diàleg per arribar on?

Parlem de diàleg i aquests dies tenim a la ment la possible trobada dels governs català i espanyol el proper divendres, aprofitant la celebració del Consell de Ministres a Barcelona. Tots, o bé la majoria, defensem que hi ha d'haver diàleg per sortir de l'atzucac on ens hem ficat, però ens quedem en el desig i no acabem de sortir-nos-en. Per què?

Diàleg per arribar on? Des del govern espanyol, en els millors desitjos que puguin tenir passaria per una millora en el finançament i fins i tot arribar a bloquejar segons quines transferències, perquè no ens les retirin més endavant. Per al govern català el diàleg vol que els porti a un referèndum pactat d'autodeterminació. Com que els objectius són contraris, és molt difícil aquest diàleg, sobretot quan no es veu un punt entremig.

Els Comuns han informat que estan treballant un document on es parla de reformar la Constitució en clau plurinacional. Això podria sonar bé a una gran majoria, fins i tot d'independentistes decebuts o pessimistes. I a l'altra banda?

Pretendre modificar la Constitució per donar més força al model federal, o plurinacional com en diuen ells, és somiar truites. En un moment en què l'extrema dreta fa presència a les institucions espanyoles, començant per Andalusia, tenint en compte la majoria necessària per poder aprovar unes modificacions de la Constitució, és poc realista. Ja m'agrada que hi treballin i, d'aquesta manera es defineixin bé, però és un temps malgastat. Tenen totes les de perdre, encara que la proposta fos interessant.

En aquests moments qualsevol canvi a nivell espanyol, per als catalans servirà per anar a pitjor, i és per això que no defensem els canvis i ens encaterinem en voler marxar.