Quan vàrem haver decidit el lloc de les nostres vacances d'aquest estiu em va entrar un dubte i un cert regust ja que ens dirigíem a tres països europeus on l'extrema dreta té un paper massa important. Uns països que s'han manifestat en contra de la immigració, sobretot Hongria en què el seu primer ministre pertany a un partit polític que podem titllar de xenòfob.
Després d'un any tan polititzat a casa nostra no tenia ganes de seguir amb aquesta tònica també durant les vacances i per tant havia de buscar algun pretext que defensés la decisió presa. Vaig pensar que els humans ens dividim entre els inconscients a tothora i els que es qüestionen contínuament tot allò que fan. Trobar l'entremig és complicat.
Hem passat els nostres dies de vacances en les tres capitals imperials i com era previsible vàrem decantar l'actualitat política, però no ens vàrem oblidar de la seva història. Praga i Budapest són les capitals de dos països castigats pel nazisme i el comunisme. No és estrany que la seva història els hagi condicionat el present, sense que això pugui justificar res, i molt menys la xenofòbia.
A vegades em pregunto com és possible que països que han emigrat en el passat, i aquí hi entrarien aquests països, però també Espanya, ara tinguin comportaments xenòfobs i tanquin les portes a les persones dels països que en aquests moments es troben en guerra o dificultats per subsistir. La resposta pot ser la memòria, que és efímera, i l'egoisme que ens deshumanitza.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada