Trist, molt trist el senyor Iceta

L'altre dia Iceta es lamentava de no poder anar a visitar els jordis a la presó, pels comentaris que això desencadenaria. Trist oi? 

Sempre hem comentat que els polítics fan per al que puguin dir els altres, per obtenir més vots que els adversaris, encara que no creguin en allò que prediquen, i això em sembla trist. Jo puc entendre que es busqui el vot, el militant, el simpatitzant, però això no s'ha de fer només quedant bé, sinó expressant allò que un pensa i fent allò que un creu que ha de fer.

Si Miquel Iceta vol de veritat visitar els presos, que no deixi de fer-ho i que tothom en tregui les conclusions que vulgui. Deixar de fer-ho pel què diran els altres a mi em dóna a entendre que vol acontentar els que els agrada que estiguin presos i, per tant, per la meva banda queda totalment desautoritzat.

Avui Jordi Cuixart el convidava a visitar-lo. Segur que en Jordi i la resta d'empresonats estarien contents de rebre Miquel Iceta i poder-li explicar què en pensen de tot això, i també escoltar del primer secretari del PSC les seves paraules sobre el procés i el seu empresonament. Iceta, però, sempre ha mogut els fils dins del partit socialista, sense donar la cara, i quan finalment surt i es posa al davant de tots, deixa de fer coses pel què diran. Trist, molt trist el senyor Iceta.