Aquest dimecres 4 d'abril es compliran 50 anys de l'assassinat del líder nord-americà Martin Luther King. Un assassinat que a molts ens va colpí. En pocs anys ens varen venir notícies d'Amèrica sobre assassinats de personatges reconeguts mundialment, els dos Kennedy i Martin Luther King.
El cas de líder afroamericà recordo que em va doldre molt i no sabia perquè caram existia el racisme. Com podia ser? A la meva ciutat natal ho desconeixia, ho estudiàvem, però no havia viscut cap situació que pogués fer-me pensar què suposava patir aquest mal. Reconec que abans érem molt més innocents. Ha estat després que he anat veient que el racisme no és exclusiu d'aquells anys a Nord-Amèrica, sinó que t'ho trobes arreu, abans i també ara.
Avui a casa nostra queda molt malament que et tatxin de racista, i ens costa molt acceptar que no sempre actuem ni pensem de la mateixa manera si tractem a unes persones o a unes altres. A Occident potser encara queda alguna llei racista mig camuflada, però no té res a veure amb la situació del temps de Luther King. Si mires però la societat, ja no està tan clar. Hi ha actes racistes que no reben el càstig que els correspondria, però també hi ha actituds que són criticables que passen desapercebudes per qui hauria de prendre mesures. També nosaltres fem la vista grossa en segons quines situacions.
És bo recordar una de les persones que varen lluitar més pels drets de la població de color als Estats Units, però també ho és recordar que nosaltres encara tenim lliçons per aprendre i que no podem deixar-nos-hi anar. Avui el racisme impera en les nostres poblacions, i molts polítics no fan res per evitar-ho. No cal donar exemples perquè cada dia en podem trobar en qualsevol racó del nostre diari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada