A diferència del que expressa Miquel Iceta, la postura del President del Parlament català i de l'alcaldessa de Barcelona l'entenc. Hi podem estar d'acord o bé en contra, i comprenc que el senyor Iceta no li agradés, però el que no pot dir és que negar-se a rebre el rei i assistir al sopar, amb el rei, és una contradicció. La meva interpretació és que es varen negar a rebre el rei, molestos, com jo, pel discurs del dia 3 d'octubre, però varen assistir al sopar de la inauguració del congrés. Són dues coses diferents i els congressistes no hi tenen cap culpa que tinguem el rei que tenim.
Tampoc estic d'acord amb qui diu que el president i l'alcaldessa havien de rebre el rei, perquè representen tots els catalans i barcelonins respectivament. És cert que ens representen i uns quants volíem que no rebessin el rei. Si ho haguessin fet, també se'ls podia criticar no haver respectat la voluntat de tots els catalans.
Però permeteu-me que avui manifesti el meu enuig per les pintades que varen aparèixer a Arenys, reclamant l'alliberament dels presos polítics. No es tracta d'anar a favor o en contra del procés, de la independència o de la República, sinó que es tracta de civisme, d'educació i de respecte.
No m'agrada que s'enganxin cartells a qualsevol lloc. Hi ha maneres de fer públic el nostre enuig, la nostra ràbia per com ens tracten des de l'Estat, sense necessitat d'embrutar. No hi estic d'acord i voldria que els responsables de les pintades s'encarreguessin de fer-les desaparèixer i deixar les parets i el mobiliari urbà tal com estaven. Això és més que una bretolada, és un acte d'incivisme que es mereixeria càstig.
Crec que l'alcaldessa ho posa al mateix nivell que l'arrancada d'estelades i pancartes. Si és així, jo no ho comparteixo. No estic d'acord en la despenjada, però molt pitjor és la pintada de parets privades i públiques. Si els que han de venir amb mi a defensar la República es comporten així, que no comptin amb mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada